1- COMENCEM
L'Hègira: (de l'àrab hijra, que significa "emigració" o "separació") és la migració del profeta Mahoma i els seus seguidors des de La Meca a Medina l'any 622 dC. Aquest succés marca l'inici del calendari islàmic (any 1 AH) i l'establiment de la primera comunitat musulmana autònoma
2- ELS VISIGODS
Sant Hemrenegild:
Sant Hermenegild (c. 564-585) va ser un príncep visigot, fill del rei arrià Leovigildo, que es va convertir al catolicisme, provocant un conflicte familiar i polític. Després de rebel·lar-se contra el seu pare, va ser capturat i executat a Tarragona el 13 d'abril de 585 per negar-se a combregar de mans d'un obispo arrià, sent venerat com a màrtir
3- AL-ANDALUS
Simbol Mitja Lluna: La media luna, generalmente junto a una estrella (creciente y estrella), es un símbolo moderno de identidad islámica y del Imperio Otomano. Representa el calendario lunar, la soberanía, y se asocia con el paraíso o la resurrección, no siendo originalmente un símbolo religioso propio del islam
4- Filosofia
5- Economia
Cresques Abraham (Palma de Mallorca, 1325-1387), va ser un il·luminador de manuscrits jueu mallorquí del segle XIV, autor de l'Atlas Català i de la Bíblia Farhi. Va ser pare del també cartògraf Jehuda Cresques, ambdós figures senyeres de l'anomenada escola cartogràfica mallorquina.
Ramon Pujades ha atribuït cinc mapes anònims d'estil nàutic a Cresques Abraham, al seu fill Jehuda o al seu hipotètic taller.[7]
La Carta veneciana, un portulà conservat a la Biblioteca Marciana de Venècia (It IV 1912).
La Carta florentina, un portulà conservat a la Biblioteca Nacional Central de Florència (Portolà 22).
La Carta napolitana, un portulà conservat a la Biblioteca Nacional Víctor Manuel III de Nàpols (Ms. XII.D.102).
El Mapa d'Istanbul, fragment d'un mapamundi conservat al palau de Topkapı a Istanbul (T.Y.K. 1828).
La Carta de París, un portulà conservat a la Biblioteca Nacional de França a París (Res. Ge. AA. 751).
Igual que l'Atlas, aquests cinc mapes no estan signats ni tenen data, però s'ubiquen a l'últim quart del segle XIV. Tot i les similituds que hi ha entre ells, hi ha la possibilitat que fossin fets per diferents tallers.
Aqui hi ha una imatge de Abraham Cresques y el seu Atlas
La Llegenda de la Reina Mora:
Abdelazia (o Abd el-azia) és la protagonista d'una de les llegendes més famoses de Catalunya, situada al poble de Siurana, a la província de Tarragona.
Segons la tradició, Abdelazia era la filla del governador o vaig valer musulmà que habitava el castell de Siurana, el qual va ser l'últim bastió d'Al-Ándalus en terres catalanes abans de caure en mans cristianes en 1153.
La llegenda conta que, quan les tropes cristianes comandades per Amat de Claramunt van assetjar i van conquistar la fortalesa, Abdelazia va preferir morir abans que rendir-se. Segons el relat popular, en un acte final, es va dirigir amb el seu cavall cap a la vora del precipici per a llançar-se a l'abisme.
En el cim de Siurana es troba el mirador anomenat El Salt de la Reina Mora. La tradició assenyala que encara avui es pot observar una marca en la pedra que s'atribueix a l'últim impuls del corser abans del salt.
Que significa el mirall de la catedral?
Significat: El seu disseny està basat en la iconografia del Sol, simbolitzant Crist com la “llum del món”. Es distingeix per les estrelles grogues i cercles vermells, i destaca per ser majoritàriament transparent per inundar de llum l'interior del temple
Es tracta d'un magnífic arc califal que formava part de l'accés a un mihrab (fornícula que indica la direcció a La Meca) o de la zona noble d'una estada palatina
Està tallat en marbre i destaca pel característic arc de ferradura cordovès i la seva rica ornamentació amb motius florals (ataurique)
L'origen a Còrdova
(Segle X) La peça va ser tallada en ple segle X (al voltant de l'any 950 dC) als tallers reials de Madinat al-Zahra, la fastuosa ciutat que el califa Abderraman III va ordenar construir als afores de Còrdova.
La destrucció i el saqueig (Segle XI) L'opulenta ciutat califal va tenir una vida molt curta de 70 anys. Entre els anys 1010 i 1013, una cruenta guerra civil (la fitna d'al-Àndalus) va provocar el col·lapse del califat. Els berbers van saquejar i van incendiar Medina Azahara, deixant-la reduïda a un camp de ruïnes.
El viatge a Tarragona (Època Medieval)No se sap amb absoluta precisió cronològica quin personatge va portar la peça a Catalunya, però va arribar a Tarragona en plena Edat mitjana com un objecte d'enorme valor i prestigi.En aquella època, els elements arquitectònics andalusíes eren considerats autèntics objectes de luxe pels regnes cristians, els qui els integraven en els seus edificis com a símbol d'estatus, trofeu o simple admiració per la seva qualitat artística. L'arc va acabar sota la custòdia del Capítol Catedralici de Tarragona.
6- Societat
La societat d'al-Àndalus (711-1492) va ser un mosaic divers, caracteritzat per la seva complexitat ètnica i religiosa, dividida principalment entre una elit musulmana pero hi habia molts tipus de societats que viuen a Al-Andalus com els Muladies i Mozarabes els Muladies son Musulmans que es van pasar del Islam a la Relegio Cristiana o Cristians que es anomenen Mozarabes. Pero existeixen un altre tipus de societat anomenada Bereberes Originaris del nord d'Àfrica formaven el gruix de l'exèrcit. Encara que musulmans, sovint ocupaven terres menys fèrtils
Grup Dominant:
- Arabs
- Bereberes
Poblacio Conversa i Minorias:
- Muladies
- Mozarabes
- Jueus
Primer de tot que es la cultura?la cultura està conformada per coses com creences, arts, valors i costums dun grup que defineix la seva forma de viure i relacionar-seCreences i Valors: Els principis morals, religions i conviccions que guien el comportament.Costums i Tradicions: Celebracions, rituals, gastronomia i modes de vida transmesos de generació en generació.Llenguatge: L'idioma i els codis de comunicació verbals i no verbals.Expressions Artístiques: L'art, la literatura regles (escrites o no) que determinen quines conductes són acceptables en una comunitat.
i bé sabent a quina ciutat vivim i que parlarem de cultura lògicament parlarem de quina és la cultura de Tarragona
Els Gegants Moros:
El Seguici Popular de Santa Tecla és una de les tradicions més importants de Tarragona i està reconeguda com a Festa Patrimonial d´Interès Nacional. Durant aquesta celebració es fan desfilades i diferents actes culturals que formen part de la història i els costums de la ciutat.
Entre els elements més destacats hi ha els Gegants Moros, considerats uns dels personatges més representatius del Seguici. Van ser creats originalment el 1851 per l'escultor Bernat Verderol, encara que les figures que s'utilitzen actualment són rèpliques realitzades el 1985 per conservar les originals.
Aquests gegants representen una parella de nobles de l'època musulmana. El gegant masculí vesteix una túnica blava amb decoracions i porta l'escut de la ciutat, mentre que la figura femenina porta un vestit verd elegant i sosté un mirall adornat amb plomes.
El Ball de Turcs i caballets:
faltes i quan vens no pots seguir el ritme o això sembla i què haurem de fer si l'alumne no supera allò que tnim previst? hi ha cops que participes a classe però no n'hi ha prou , necessitem proves i això n'era una
ResponEliminano vens a classe però saps el què has de fer o pots preguntar als teus companys , al teu company de grup......no hi ha excusa per no fer la feina , per no posar-te en contacte amb el mestre, només cal actitud positiva
ResponElimina